Aquesta tarda he estat mirant vídeos i m'he trobat amb aquesta "falta de tot". Només cal veure el poc respecte que mostra l'Anglada cap a l'home de la cadira de rodes. No tenia del tot clar si penjar o no el vídeo perquè potser és massa exagerat, però penso que us pot fer reflexionar.
Adjunto també el vídeo de l'Spot publicitari que va fer aquest any, on demostra tenir un gran coneixement de la cultura Islàmica. Spot publicitario 2011 .
martes, 27 de septiembre de 2011
viernes, 23 de septiembre de 2011
Cadascú és únic en la seva espècie
Desde el Ministeri de treball i assumptes exteriors, s'ha publicat un document "Evolución del Racismo y Xenofobía en España" on s'analitza l'enquesta d'Actituds davant la discriminació per origen racial o ètnic realitzada per el CIS a l'any 2007. Document.pdf
M'agradaria utilitzar-ho per mirar de donar resposta a la pregunta que es formulava el primer dia de classe: La gent, en general, es racista?A continuació destaco una de les respostes que considero que encara es troben presents actualment.
A la pregunta “Cuando se habla de inmigrantes extranjeros que viven en España,
¿en quienes piensa Ud. de manera inmediata?”, en la última encuesta del CIS se
amplía el abanico de respuestas. Los españoles siguen identificando al inmigrante
con marroquí, aunque menos que en años anteriores. Si en el barómetro de febrero
de 2000 los marroquíes aglutinaban el 58% de las menciones, en 2007 la
proporción se reduce casi a la mitad (31%). Se debe a que uno de cada cuatro
encuestados piensa en un ciudadano latinoamericano antes que en un marroquí.
Veinte puntos porcentuales más que en 2000.
¿en quienes piensa Ud. de manera inmediata?”, en la última encuesta del CIS se
amplía el abanico de respuestas. Los españoles siguen identificando al inmigrante
con marroquí, aunque menos que en años anteriores. Si en el barómetro de febrero
de 2000 los marroquíes aglutinaban el 58% de las menciones, en 2007 la
proporción se reduce casi a la mitad (31%). Se debe a que uno de cada cuatro
encuestados piensa en un ciudadano latinoamericano antes que en un marroquí.
Veinte puntos porcentuales más que en 2000.
També he trobat una noticia que es va publicar al diari 20minutos a l'any 2006, on es resumeixen els pensaments de la societat en general. 20minutos.com
Pel que fa a l'actualitat, adjunto l'Informe Anual de l'any 2011 sobre el racisme a l'Estat Espanyol, on es diu, "2010 ha estado marcado por el aumento del racismo y la xenofobia en el Estado español. Destaca que el elemento agravante es que este discurso ha sido avivado e incentivado desde las fuerzas políticas. Los partidos tradicionales han asumido postulados hasta ahora recogidos por la extreme derecha". Informe Anual 2011
En relació amb aquest tema, m'agradaria compartir amb vosaltres una cancó de rap vaig escoltar fa temps, on diferents artistes es manifesten en contra del racisme.
El color dels sentiments
En un avió, iniciat el vol, una "senyora" oprimeix insistentment el timbre per cridar a l'hostessa
-Quin és el problema, Sra.? - Pregunta l'hostessa
-És que no ho veu? - Respon la dama
- Em van col·locar al costat d'un brut indígena. No suporto estar al costat d'un d'aquests éssers repugnants. No té un altre seient!!??
-Per favor, calmi's... -diu l'hostessa- Gairebé tots els seients estan ocupats. Però, vaig a veure si hi ha un lloc disponible
L'hostessa s'allunya i torna de nou alguns minuts més tard:
-Sra., com jo pensava, ja no hi ha cap lloc lliure en la classe econòmica. Vaig parlar amb el comandant i em va confirmar que no hi ha més llocs disponibles en la classe econòmica. No obstant això, tenim encara un lloc en primera classe.
Abans que la dama pogués fer el menor comentari, l'hostessa segueix:
-És del tot inusual permetre a una persona de la classe econòmica asseure's en primera classe. Però, donades les circumstàncies, el comandant troba que seria escandalós obligar a algú a asseure's al costat d'una persona tan repugnant.
Tots els passatgers al voltant, observaven l'escena, indignats.
Llavors, l'hostessa, dirigint-se a l'indígena, li diu:
-Si el Sr. ho desitja, prengui el seu equipatge de mà, ja que un seient en primera classe li espera.
El curtmetratge de Salomó, que vam veure l'altre dia a classe, em va recordar aquesta petita historia que em van explicar a l'escola. Com vam poder observar al vídeo, la societat construeix un imaginari de prejudicis, que dificulten la inclusió de persones provinents d'altres cultures o religions.
Personalment, amb la primera activitat que es va fer a l'assignatura, on calia mostrar el grau d'acord o desacord amb tot un seguit d'afirmacions, vaig comprovar que no resulta fàcil prendre una decisió davant un tema tant relatiu. Tal i com va dir l'Enric, tot està basat en fets i opinions i es dificultós trobar un equilibri. En el meu cas, l'assignatura de Pedagogia Social, va estar molt present en el moment de decidir que pensava d'aquelles afirmacions.
Per exemple, "Algunes cultures son inferiors a la nostra", aquesta frase em va fer pensar molt. Des de la perspectiva més etnocentrisme, la resta de cultures sempre son inferiors a la pròpia. Pel contrari, els relativistes culturals defensarien que s'han de respectar la resta de cultures. No obstant això, al meu interior es crea el dubte de si pel fet de sentir rebuig envers algun aspecte d'altre cultura, et converteixes en un etnocentrista? L'ablació del clítoris, des del meu punt de vista i des del que la meva cultura defensa, és una mutilació femenina. En canvi, la religió que es practica a països d'Àfrica i Orient Mitjà entre d'altres, ho defensa. Arrel d'això se'm crea el dilema moral de si s'ha de respectar aquest fet o si s'ha de lluitar per tal de que es prohibeixi, de la mateixa manera que a la nostra cultura. Potser amb això últim provoquem una greu problema en una nena... Però, em de quedar-nos mirant? Es tracta d'un fet que provoca mal físic a la persona.
Pel contrari, el vel, no provoca cap mal a terceres persones? Per tant, no crec que calgui prohibir-ho, és un aspecte que forma part de la seva cultura i el respectem.
Altre ítem que em va fer reflexionar, va ser el de "Els immigrants han d'adoptar els nostres costums i hàbits socials". Adoptar? No penso que es tracti d'adoptar sino de conèixer i respectar. De la mateixa manera, crec que es tracta d'una acció recíproca, és a dir, cal que nosaltres també mostrem interés per conèixer la seva cultura. Això mateix ho relaciono amb l'afirmació que deia "La diferència cultural és un valor positiu per a la convivència", no crec que la gent en general, i m'incloc, sigui conscient de que la resta de cultures ens poden aportar valors que millorin la nostra vida en societat. I d'aquí em sorgeix el dubte de: com podem apropar cultures? Crec que aquí el paper de l'educador es imprescindible, ja que, es l'encarregat d'intervenir davant un conflicte cultural.
-Quin és el problema, Sra.? - Pregunta l'hostessa
-És que no ho veu? - Respon la dama
- Em van col·locar al costat d'un brut indígena. No suporto estar al costat d'un d'aquests éssers repugnants. No té un altre seient!!??
-Per favor, calmi's... -diu l'hostessa- Gairebé tots els seients estan ocupats. Però, vaig a veure si hi ha un lloc disponible
L'hostessa s'allunya i torna de nou alguns minuts més tard:
-Sra., com jo pensava, ja no hi ha cap lloc lliure en la classe econòmica. Vaig parlar amb el comandant i em va confirmar que no hi ha més llocs disponibles en la classe econòmica. No obstant això, tenim encara un lloc en primera classe.
Abans que la dama pogués fer el menor comentari, l'hostessa segueix:
-És del tot inusual permetre a una persona de la classe econòmica asseure's en primera classe. Però, donades les circumstàncies, el comandant troba que seria escandalós obligar a algú a asseure's al costat d'una persona tan repugnant.
Tots els passatgers al voltant, observaven l'escena, indignats.
Llavors, l'hostessa, dirigint-se a l'indígena, li diu:
-Si el Sr. ho desitja, prengui el seu equipatge de mà, ja que un seient en primera classe li espera.
Personalment, amb la primera activitat que es va fer a l'assignatura, on calia mostrar el grau d'acord o desacord amb tot un seguit d'afirmacions, vaig comprovar que no resulta fàcil prendre una decisió davant un tema tant relatiu. Tal i com va dir l'Enric, tot està basat en fets i opinions i es dificultós trobar un equilibri. En el meu cas, l'assignatura de Pedagogia Social, va estar molt present en el moment de decidir que pensava d'aquelles afirmacions.
Per exemple, "Algunes cultures son inferiors a la nostra", aquesta frase em va fer pensar molt. Des de la perspectiva més etnocentrisme, la resta de cultures sempre son inferiors a la pròpia. Pel contrari, els relativistes culturals defensarien que s'han de respectar la resta de cultures. No obstant això, al meu interior es crea el dubte de si pel fet de sentir rebuig envers algun aspecte d'altre cultura, et converteixes en un etnocentrista? L'ablació del clítoris, des del meu punt de vista i des del que la meva cultura defensa, és una mutilació femenina. En canvi, la religió que es practica a països d'Àfrica i Orient Mitjà entre d'altres, ho defensa. Arrel d'això se'm crea el dilema moral de si s'ha de respectar aquest fet o si s'ha de lluitar per tal de que es prohibeixi, de la mateixa manera que a la nostra cultura. Potser amb això últim provoquem una greu problema en una nena... Però, em de quedar-nos mirant? Es tracta d'un fet que provoca mal físic a la persona.
Pel contrari, el vel, no provoca cap mal a terceres persones? Per tant, no crec que calgui prohibir-ho, és un aspecte que forma part de la seva cultura i el respectem.
Altre ítem que em va fer reflexionar, va ser el de "Els immigrants han d'adoptar els nostres costums i hàbits socials". Adoptar? No penso que es tracti d'adoptar sino de conèixer i respectar. De la mateixa manera, crec que es tracta d'una acció recíproca, és a dir, cal que nosaltres també mostrem interés per conèixer la seva cultura. Això mateix ho relaciono amb l'afirmació que deia "La diferència cultural és un valor positiu per a la convivència", no crec que la gent en general, i m'incloc, sigui conscient de que la resta de cultures ens poden aportar valors que millorin la nostra vida en societat. I d'aquí em sorgeix el dubte de: com podem apropar cultures? Crec que aquí el paper de l'educador es imprescindible, ja que, es l'encarregat d'intervenir davant un conflicte cultural.
miércoles, 21 de septiembre de 2011
La importància d'un pixel.
Les imatges, com ja sabem, estan formades per píxels. Cada píxel es codifica mitjançant un conjunt de bits de longitud determinada, de manera que cada píxel admet fins a 256 variacions de color , de 0 a 255. Durant aquests dies, he pensat que potser seria interessant comparar les persones que formem la societat, amb els píxels que formen una imatge i la societat amb la fotografia final.
Una vegada proposat això, no és massa complicat arribar a la conclusió que la societat esta formada per diferents persones, que són de diferents colors, que vesteixen de manera diferent, que s'expressen de maneres diferents i que al seu torn, ajuden a donar una forma única al món que els envolta.
Veritat que a tots se'ns ha vetllat una fotografia alguna vegada? Cada vegada que la societat deixa d'acceptar als extrangers, discapacitats... en definitiva, als anomenats "diferents", sense realment parar-nos a pensar que és el normal, provoquem que una part de la imatge sigui defectuosa.
La majoria d'ocasions, sentim rebuig davant el desconegut i la comoditat o, simplement la indiferència, ens provoquen un retard tant cultural com a emocional.
És important saber veure el que cadascun aporta a la imatge, permetre aquesta aportació i sobretot creure en la seva importància.
La decisió és senzilla, únicament es tracta de començar a construir la imatge que volem que els altres vegin de la nostra vida.
En el meu cas, espero que mitjançant l'assignatura d'interculturalitat i immigració, la imatge que tingui de la societat i la imatge que la societat reflecteixi de mi, sigui capaç d'adaptar-se i de canviar en tot moment.
Una vegada proposat això, no és massa complicat arribar a la conclusió que la societat esta formada per diferents persones, que són de diferents colors, que vesteixen de manera diferent, que s'expressen de maneres diferents i que al seu torn, ajuden a donar una forma única al món que els envolta.
Veritat que a tots se'ns ha vetllat una fotografia alguna vegada? Cada vegada que la societat deixa d'acceptar als extrangers, discapacitats... en definitiva, als anomenats "diferents", sense realment parar-nos a pensar que és el normal, provoquem que una part de la imatge sigui defectuosa.
La majoria d'ocasions, sentim rebuig davant el desconegut i la comoditat o, simplement la indiferència, ens provoquen un retard tant cultural com a emocional.
És important saber veure el que cadascun aporta a la imatge, permetre aquesta aportació i sobretot creure en la seva importància.
La decisió és senzilla, únicament es tracta de començar a construir la imatge que volem que els altres vegin de la nostra vida.
En el meu cas, espero que mitjançant l'assignatura d'interculturalitat i immigració, la imatge que tingui de la societat i la imatge que la societat reflecteixi de mi, sigui capaç d'adaptar-se i de canviar en tot moment.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)