El color dels sentiments

En un avió, iniciat el vol, una "senyora" oprimeix insistentment el timbre per cridar a l'hostessa


-Quin és el problema, Sra.? - Pregunta l'hostessa


-És que no ho veu? - Respon la dama


- Em van col·locar al costat d'un brut indígena. No suporto estar al costat d'un d'aquests éssers repugnants. No té un altre seient!!??


-Per favor, calmi's... -diu l'hostessa- Gairebé tots els seients estan ocupats. Però, vaig a veure si hi ha un lloc disponible


L'hostessa s'allunya i torna de nou alguns minuts més tard:


-Sra., com jo pensava, ja no hi ha cap lloc lliure en la classe econòmica. Vaig parlar amb el comandant i em va confirmar que no hi ha més llocs disponibles en la classe econòmica. No obstant això, tenim encara un lloc en primera classe.


Abans que la dama pogués fer el menor comentari, l'hostessa segueix:


-És del tot inusual permetre a una persona de la classe econòmica asseure's en primera classe. Però, donades les circumstàncies, el comandant troba que seria escandalós obligar a algú a asseure's al costat d'una persona tan repugnant.


Tots els passatgers al voltant, observaven l'escena, indignats.


Llavors, l'hostessa, dirigint-se a l'indígena, li diu:


-Si el Sr. ho desitja, prengui el seu equipatge de mà, ja que un seient en primera classe li espera. 

El curtmetratge de Salomó, que vam veure l'altre dia a classe, em va recordar aquesta petita historia que em van explicar a l'escola. Com vam poder observar al vídeo, la societat construeix un imaginari de prejudicis, que dificulten la inclusió de persones provinents d'altres cultures o religions.

Personalment, amb la primera activitat que es va fer a l'assignatura, on calia mostrar el grau d'acord o desacord amb tot un seguit d'afirmacions, vaig comprovar que no resulta fàcil prendre una decisió davant un tema tant relatiu. Tal i com va dir l'Enric, tot està basat en fets i opinions i es dificultós trobar un equilibri. En el meu cas, l'assignatura de Pedagogia Social, va estar molt present en el moment de decidir que pensava d'aquelles afirmacions. 

Per exemple, "Algunes cultures son inferiors a la nostra", aquesta frase em va fer pensar molt. Des de la perspectiva més etnocentrisme, la resta de cultures sempre son inferiors a la pròpia. Pel contrari, els relativistes culturals defensarien que s'han de respectar la resta de cultures. No obstant això, al meu interior es crea el dubte de si pel fet de sentir rebuig envers algun aspecte d'altre cultura, et converteixes en un etnocentrista? L'ablació del clítoris, des del meu punt de vista i des del que la meva cultura defensa, és una mutilació femenina. En canvi, la religió que es practica a països d'Àfrica i Orient Mitjà entre d'altres, ho defensa. Arrel d'això se'm crea el dilema moral de si s'ha de respectar aquest fet o si s'ha de lluitar per tal de que es prohibeixi, de la mateixa manera que a la nostra cultura. Potser amb això últim provoquem una greu problema en una nena... Però, em de quedar-nos mirant? Es tracta d'un fet que provoca mal físic a la persona. 
Pel contrari, el vel, no provoca cap mal a terceres persones? Per tant, no crec que calgui prohibir-ho, és un aspecte que forma part de la seva cultura i el respectem.

Altre ítem que em va fer reflexionar, va ser el de "Els immigrants han d'adoptar els nostres costums i hàbits socials". Adoptar? No penso que es tracti d'adoptar sino de conèixer i respectar. De la mateixa manera, crec que es tracta d'una acció recíproca, és a dir, cal que nosaltres també mostrem interés per conèixer la seva cultura. Això mateix ho relaciono amb l'afirmació que deia "La diferència cultural és un valor positiu per a la convivència", no crec que la gent en general, i m'incloc, sigui conscient de que la resta de cultures ens poden aportar valors que millorin la nostra vida en societat. I d'aquí em sorgeix el dubte de: com podem apropar cultures? Crec que aquí el paper de l'educador es imprescindible, ja que, es l'encarregat d'intervenir davant un conflicte cultural.