“Quan ell va resar, jo em vaig adonar que no era de la meva religió. Quan va cridar el seu odi, no estava dirigit als quals jo odiava. Quan es va vestir, les seves robes no eren si més no semblades a les meves. Quan va parlar, no ho va fer en el meu idioma. Quan va prendre la meva mà, la seva pell no era del color de la meva. No obstant això, quan va riure, vaig notar que reia igual que com jo ric. I quan va plorar, vaig saber que el seu plor era exactament igual al meu…”.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario