Com fer de la realitat un estigma

"Lo más curioso es que era inmigrante..", així acabava avui una de les notícies emeses al programa hora 14 de la cadena ser. La noticia començava relatant que un home havia retornat 400 dècims de loteria valorats en 8.000 euros i finalitzava amb "LO CURIOSO es...". Hora 14

Aquestes últimes paraules m'ha sobtat tant que he decidit buscar per Internet les diferents maneres en que, els mitjans de comunicació, han plasmat aquesta noticia... 

Els resultats que he trobat han estat els següents: 

1. Un HOMBRE devuelve 400 décimos valorados en 8.000 euros 

D'entrada, amb aquest titular, podem intuir que el més important per al periodista que ha redactat la noticia, no és la nacionalitat de l'home, sinó que "El hecho noticiable fue un gesto honrado". A més, en el moment de parlar de l'home ho fa referint-se a ell amb respecte, "un marroquí" (no un immigrant qualsevol) "protagonista de esta historia". Penso que la manera de donar a conèixer aquesta noticia ha estat molt adequada, neutral i respectuosa. De la mateixa manera, trobo molt important el gest de dir la nacionalitat del protagonista, ja que, d'alguna manera s'està contribuint a reduir els estigmes negatius que la societat té envers col·lectius immigrants i ,més concretament, envers els marroquins. 

2. Un INMIGRANTE devuelve 8 mil euros en lotería del 'Gordo' 

"Han aparecido como por arte de magia", que un immigrant trobi un dècims i els retorni és: màgia.

Tot i que el vídeo pretén recalcar el fet en si, incloent testimonis de persones on es diu "Hay gente buena en todas partes", les línies que l'acompanyen a sota i l'interessant titular que encapçala la notícia, li juguen una mala passada. 

Diuen així: 

"Lo más SORPRENDENTE es que los ha recuperado gracias a un inmigrante, que los encontró y no dudó en devolverlos".

3. Un JOVEN devuelve 400 décimos del Gordo a una administración que los había perdido 

Tot i que el vídeo i el comentari que es fa a sota d'aquest son els mateixos que en l'enllaç anterior, els encarregats de penjar el vídeo, han fet una petita modificació en el títol canviant inmigrante per joven. No està malament... tot i així, se'ls hi ha oblidat retocar la última frase del comentari del vídeo, podrien haver canviat sorprendente per abracadabrante (pel tema de la màgia). 

Amb aquesta entrada, pretenia fer una reflexió de com els mitjans de comunicació distorsionen la informació, de tal manera que, sinó estàs sensibilitzat amb aquest tema o fas l'assignatura d'interculturalitat i immigració a la Universitat de Barcelona, ni t'assabentes. 

Bones pràctiques

A continuació, adjunto un projecte que va portar a terme una alumna de Mestre en Educació Física. Aquesta, va   guanyar el primer premi del V Concurs d'Idees de Negoci.

Trobo interessant penjar-la, ja que, és una bona manera de conèixer pràctiques reals i viables, que fomenten la interculturalitat i que ens apropen a aquesta realitat. A més, es tracta d'una pràctica ben diferent a les que estem acostumats a sentir o conèixer.

Tetería-museo:

"La idea de negoci parteix del concepte d'hosteleria temàtica especialitzada en presentat el té no com una simple beguda, sinó com un punt d'unió entre cultura, tradició i ritmes de vida diferents. Així, davant una societat multicultural on la diversitat ètnica forma part de les nostres vides, és un bon moment per conèixer i descobrir una petita part de totes aquestes cultures a través d'un producte i d'un servei especialitztat". 

Proverbi Africà

M'agradaria destinar aquesta entrada al blog, per compartir amb vosaltres una reflexió que vaig veure a un vídeo de l'arxiu del CCCB, on Ernesto Carrión (Associació de Nous Col·lectius), començava la seva intervenció en la taula rodona de la següent manera:

“Cuando tu vas a un país donde bailan con el pie izquierdo imítalos, pero enséñales también que es posible bailar con el pie derecho. Cuando todos hayan aprendido a bailar con los dos pies, cada uno tendrá la entera libertad de bailar con el  pie que le vaya mejor. En ese momento nosotros seremos parte de su cultura y ellos de la nuestra”.

Personalment, hem sembla un molt bon començament que indueix a la reflexió i a la sensibilització envers col·lectius exclosos e inadaptats. 

En relació amb una de les entrades anteriors, Ernesto Carrión, fa, també, una reflexió sobre el dret a vot y diu: "a nosotros no se nos consultó para venir a este mundo, pero debemos exigir que se nos consulte para vivir en él". 

Xenofobia.

L'altre dia, comentant el vídeo en que un home del congo denunciava un còmic de Tintin, vaig establir una conversació amb el Carlos Marin on comentàvem el fet de que avui dia tot es considera racisme. Aleshores, em vaig plantejar que potser la denúncia era una mica exagerada, però... traslladem-lo a la nostra realitat. Qué passaria si al còmic s'estiguessin rient dels espanyols o dels catalans? L'altre dia al diari 20 minuts vaig llegir una carta dels lectors on una dóna comentava l'últim capítol de la serie "Aida" de telecinco. En aquesta, hi ha un personatge, en Mauricio, el propietari del bar del barri, que té per norma humiliar als immigrants, homosexuals... a l'últim capítol va tenir prou i ens va tocar als catalans.
He decidit afegir aquest vídeo, ja que, penso que els temes que giren entorn aquesta assignatura no es tracten únicament de temes racials, també existeixen gran quantitat d'actituds xenòfobes dins de la nostra societat i el que és pitjor, és l'explotació que en fan d'aquestes els mitjans de comunicació.