miércoles, 21 de diciembre de 2011

John Terry, otro futbolista procesado por racismo en Inglaterra
21 de diciembre de 2011  08h44  actualizado a las 08h55



La Premier ha demostrado que no aceptará insultos racistas y Terry podría pagarlo muy caro.. Foto: AFP
La Premier ha demostrado que no aceptará insultos racistas y Terry podría pagarlo muy caro.

El capitán de la selección de Inglaterra de fútbol y del Chelsea, John Terry, será procesado por racismo, anunció este miércoles un tribunal británico.
Terry está acusado por haber proferido insultos racistas contra un jugador del Queen''s Park Rangers, Anton Ferdinand, durante un partido de la Premier League.
"Avisé a los servicios de la policía que John Terry debe ser procesado por atentar contra el orden público por racismo tras sus presuntos comentarios en un partido de la liga inglesa entre el Queen''s Park Rangers y el Chelsea el 23 de octubre de 2011", declaró el fiscal Alison Saunders en un comunicado de prensa.
"Tras haber estudiado todas las pruebas, estimo que la posibilidad de condena es realista y que está en el interés público de juzgar este asunto", añadió el magistrado.
Terry, de 31 años, desmintió los hechos y explicó que sus palabras fueron mal interpretadas y lanzadas fuera de contexto.

sábado, 10 de diciembre de 2011

BURKA BABES

Imagen


Peter de Wit, és l'autor del llibre "burka Babes". A la sinopsi d'aquest s'ens explica que:

Varias veces a la semana, una mujer con burka y cargada con bolsas de la compra pasaba frente a su estudio de Amsterdam. Así fue como este autor holandés, nacido en 1951, obtuvo la inspiración para crear a sus Burka Babes: dos mujeres musulmanas que jamás se quitan el velo integral que les da el nombre. La ironía y la acidez con las que estas mujeres ven el mundo causó polémica, claro, y las Burka Babes saltaron al fama desde las páginas del periódico Volkskrant. La redición de sus tiras lleva vendida en Holanda más de 20.000 ejemplares y, ahora, Glénat presenta la edición española en el Salón del Cómic de Barcelona.

¿Qué se esconde debajo del burka? ¿Quién habita bajo tan oscuro atuendo? ¿Las mujeres que lo visten tienen sentido del humor? El holandés Peter de Wit les confiere una personalidad con la que cuestionan (y nos hacen cuestionarnos) temas tan peliagudos como la religión, el consumismo, la familia y la vida en general.

D'entrada, aquestes línies finals en indiquen que el llibre no és precisament una defensa a les dones que porten el burka.
Al llibre, trobem vinyetes com aquestes:
 Imagen


Imagen



 També trobem idees com aquesta:

"Una mujer le comenta a otra: Apetece que llegue primavera, ¿eh?. Y su amiga contesta: "Mmmm... no sé. Ya le preguntaré a mi marido".

Són molts els que defensen aquest llibre com una crítica al fanatisme religios i a la falta d'identitat d'aquestes dones sense rostre.

L'autor del llibre, en un article de EL MUNDO (Burkarcajadas), explica que: "su objetivo no es reírse ni criticar ninguna religión, sino retratar la vida cotidiana de mujeres que están forzadas a llevar el burka e intentan sacar lo mejor de esta situación".

"No creo que las tiras tengan un mensaje y además, no soy un dibujante político. 'The Burka Babes' retrata a musulmanas con burka que hablan de las cosas de las que hablan el resto de mujeres como el sexo, los hombres, la moda, la crianza de los niños.... Ellas tienen opiniones fuertes sobre la prisión en la que viven: el burka y la religión, una invención de los hombres", asegura el ilustrador.
A l'article li fan la pregunta de ¿debe prohibirse el burka, como ha planteado el Gobierno de Nicolas Sarkozy en Francia? "Sólo creo que las mujeres no deben de llevar esta prenda porque es algo terrible".

Des del meu punt de vista, crec que hauríem de ser més respectuosos amb la llibertat de qualsevol ésser humà, independentment de les seves creences religioses, la seva raça, gènere... Quina autoritat té aquest home per mofar-se de la cultura d'un altre poble? Per què un Estat, que defensa la democràcia, es permet reprimir les creences d'altre ciutadà? Probablement, la nostra ment, formada a la cultura Occidental, no entén la utilització de determinades robes, costums... però no som ningú per a criticar la cultura dels altres i molt menys criticar des del desconeixement.
Es parla de llibertat, però no es pot portar mocador, burka... no es poden construir mesquites. Què volem? Un món globalitzat on tothom porti texans per ser acceptat?

miércoles, 7 de diciembre de 2011

Desconeixement



Tal i com vaig fer-ne esment a una de les primeres entrades al blog, el tema del vel hem preocupa i molt. Sempre he pensat que potser la meva visió davant determinades realitats pot ser contradictòria. No em considero una persona endocèntrica i no crec que la meva cultura estigui per sobre de la resta. Tot i així, tal i com vaig esmentar, hi ha determinats aspectes d'algunes cultures (com l'Africana , en el cas de l'ablació del clítoris) amb els que no hi estic gens d'acord. El fet de provocar lesions o dolor físic a una persona és inadmissible, però... ho és portar mocador?
És realment lamentable que fem parenceria de ser un país democràtic, que defensa la total llibertat i que alhora de la veritat en privem d'aquesta a tot aquell que no s'adapti a la "norma". 
Com algunes de les meves companyes, estic treballant al programa èxit. En el meu institut com 5 becats, 4 d'ells musulmans (practicants de la religió Islàmica). L'altre dia, vaig mantenir una conversa envers el vel amb dos d'ells, un noi i una noia. Vaig tenir la oportunitat de conèixer moltes de les pràctiques que es porten a terme dins de la seva cultura (com la retirada del prepuci a tots els nens musulmans) i també de desmentir o aclarir determinats estigmes que existeixen avui dia envers els musulmans. 
Els hi vaig fer preguntes de tot tipus i vaig tenir la sort de gaudir d'unes respostes molt respectuoses i argumentades. 
Dels 4 companys, 3 son noies i cap d'elles en porta mocador. Els hi vaig preguntar sobre el que pensaven envers aquest i hem van dir que eres lliure de portar o no portar, que la seva religió no les obligava. Em van explicar que el seu profeta va utilitzar el mocador per a protegir la dona d'aquell moment, ja que, estava sotmesa a constants riscos. Mentre pensava en el que m’acabaven d’explicar, el noi em va dir que potser era una costum o creença massa estancada en el passat i que en aquell aspecte no havien evolucionat gaire. 
Els hi vaig fer la pregunta de perquè es diu que quan una dona, que no sigui musulmana, va al Marroc a de posar-se mocador? És un fet una mica injust, no? Aleshores em van dir que això no era del tot així, que només es demanava l’ utilització del mocador en determinades situacions com per exemple al entrar a una mesquita. 
També em van explicar experiències de dones que s'han convertit a la religió islàmica. 
Els hi vaig comentar el vídeo que ens va posar l'Enric a classe d'un programa holandès en que un musulmà va marxar del plató quan van entrar dues noies amb faldilla. La seva resposta va ser, que els extrems mai son positius, en cap religió ni ideologia. 
Em va semblar una conversa força interessant i em va ajudar a entendre, encara més, el desconeixement a partir del qual jutgem. En el meu cas, moltes de les coses que em van explicar la primera vegada que les escoltava.
No podem dir si portar vel està bé o malament fins que no sapiguem el perquè de portar-ne. De la mateixa manera, que en d’altres religions, el fet de no actuar de manera acord amb el que es defensa en aquesta, pot ocasionar un rebuig envers aquesta persona. Qui ens diu a nosaltres que el fet d’obligar a una dona a que es tregui el mocador no li ocasionarà un rebuig social? 
No podem afirmar que el fet de portar mocador és un indicador de submissió, ja que, és probable que per a elles sigui un símbol d'identitat, de pertinença a una religió i una cultura en la que han nascut i en la que creuen. 
De fet, aquesta reflexió, m'ha fet pensar en la crueltat que, en moltes ocasions, fem servir per jutjar o estigmatitzar un determinat grup social. La cultura no és només la religió, per tant, no podem fer-ne una crítica general basant-nos únicament en això.