"La importància d'un píxel", aquest era el títol de l'entrada amb que començava aquest blog. Han estat 4 mesos on hem pogut intercanviar coneixements, experiències, noticies i sobretot sensacions.
L'objectiu que em plantejava en iniciar l'assignatura era el de crear una imatge de la societat formada per diferents píxels o matisos i aconseguir que aquesta imatge m'ajudés a adaptar-me als nombrosos canvis que van succeint. He de dir que aquest s'ha vist satisfet, no obstant, ara entenc que aquest no era el principal objectiu d'aquesta assignatura. Ara per ara, puc dir que he arribat a entendre la complexitat existent avui dia entorn la interculturalitat i la immigració, i la dificultat que suposa crear una idea fixa a defensar.
És cert que hem de ser ferms amb els nostres principis i que hem de defensar allò que creiem més just, però... que passa quan no sabem on es troba aquesta justícia?
En el meu cas, tot i que sembli una paradoxa, he obert els ulls al desconeixement. He entès que el rebuig i la imposició d'allò "normal" ve produït per la ignorància.
Són molts els dubtes que encara no he resolt, però crec que els aniré resolent poc a poc, amb la meva pròpia experiència. Tot i així, he pogut escoltar moltes opinions que m'han fet reflexionar i reconèixer els meus pensaments i sentiments envers el tema i envers la meva relació amb la resta de cultures. A més, he estat capaç de veure aspectes que normalment passaven desapercebuts per a mi.
"El feixisme es cura llegint i el racisme es cura viatjant". Miguel de Unamuno
No hay comentarios:
Publicar un comentario