Tal i com vaig fer-ne esment a una de les primeres entrades al blog, el tema del vel hem preocupa i molt. Sempre he pensat que potser la meva visió davant determinades realitats pot ser contradictòria. No em considero una persona endocèntrica i no crec que la meva cultura estigui per sobre de la resta. Tot i així, tal i com vaig esmentar, hi ha determinats aspectes d'algunes cultures (com l'Africana , en el cas de l'ablació del clítoris) amb els que no hi estic gens d'acord. El fet de provocar lesions o dolor físic a una persona és inadmissible, però... ho és portar mocador?
És realment lamentable que fem parenceria de ser un país democràtic, que defensa la total llibertat i que alhora de la veritat en privem d'aquesta a tot aquell que no s'adapti a la "norma".
Com algunes de les meves companyes, estic treballant al programa èxit. En el meu institut com 5 becats, 4 d'ells musulmans (practicants de la religió Islàmica). L'altre dia, vaig mantenir una conversa envers el vel amb dos d'ells, un noi i una noia. Vaig tenir la oportunitat de conèixer moltes de les pràctiques que es porten a terme dins de la seva cultura (com la retirada del prepuci a tots els nens musulmans) i també de desmentir o aclarir determinats estigmes que existeixen avui dia envers els musulmans.
Els hi vaig fer preguntes de tot tipus i vaig tenir la sort de gaudir d'unes respostes molt respectuoses i argumentades.
Dels 4 companys, 3 son noies i cap d'elles en porta mocador. Els hi vaig preguntar sobre el que pensaven envers aquest i hem van dir que eres lliure de portar o no portar, que la seva religió no les obligava. Em van explicar que el seu profeta va utilitzar el mocador per a protegir la dona d'aquell moment, ja que, estava sotmesa a constants riscos. Mentre pensava en el que m’acabaven d’explicar, el noi em va dir que potser era una costum o creença massa estancada en el passat i que en aquell aspecte no havien evolucionat gaire.
Els hi vaig fer la pregunta de perquè es diu que quan una dona, que no sigui musulmana, va al Marroc a de posar-se mocador? És un fet una mica injust, no? Aleshores em van dir que això no era del tot així, que només es demanava l’ utilització del mocador en determinades situacions com per exemple al entrar a una mesquita.
També em van explicar experiències de dones que s'han convertit a la religió islàmica.
Els hi vaig comentar el vídeo que ens va posar l'Enric a classe d'un programa holandès en que un musulmà va marxar del plató quan van entrar dues noies amb faldilla. La seva resposta va ser, que els extrems mai son positius, en cap religió ni ideologia.
Em va semblar una conversa força interessant i em va ajudar a entendre, encara més, el desconeixement a partir del qual jutgem. En el meu cas, moltes de les coses que em van explicar la primera vegada que les escoltava.
No podem dir si portar vel està bé o malament fins que no sapiguem el perquè de portar-ne. De la mateixa manera, que en d’altres religions, el fet de no actuar de manera acord amb el que es defensa en aquesta, pot ocasionar un rebuig envers aquesta persona. Qui ens diu a nosaltres que el fet d’obligar a una dona a que es tregui el mocador no li ocasionarà un rebuig social?
No podem afirmar que el fet de portar mocador és un indicador de submissió, ja que, és probable que per a elles sigui un símbol d'identitat, de pertinença a una religió i una cultura en la que han nascut i en la que creuen.
De fet, aquesta reflexió, m'ha fet pensar en la crueltat que, en moltes ocasions, fem servir per jutjar o estigmatitzar un determinat grup social. La cultura no és només la religió, per tant, no podem fer-ne una crítica general basant-nos únicament en això.
