John Terry, otro futbolista procesado por racismo en Inglaterra
21 de diciembre de 2011 • 08h44 • actualizado a las 08h55

1. Noticia

La Premier ha demostrado que no aceptará insultos racistas y Terry podría pagarlo muy caro.

El capitán de la selección de Inglaterra de fútbol y del Chelsea, John Terry, será procesado por racismo, anunció este miércoles un tribunal británico.

Terry está acusado por haber proferido insultos racistas contra un jugador del Queen''s Park Rangers, Anton Ferdinand, durante un partido de la Premier League.

"Avisé a los servicios de la policía que John Terry debe ser procesado por atentar contra el orden público por racismo tras sus presuntos comentarios en un partido de la liga inglesa entre el Queen''s Park Rangers y el Chelsea el 23 de octubre de 2011", declaró el fiscal Alison Saunders en un comunicado de prensa.

"Tras haber estudiado todas las pruebas, estimo que la posibilidad de condena es realista y que está en el interés público de juzgar este asunto", añadió el magistrado.

Terry, de 31 años, desmintió los hechos y explicó que sus palabras fueron mal interpretadas y lanzadas fuera de contexto.

BURKA BABES

Peter de Wit, és l'autor del llibre "burka Babes". A la sinopsi d'aquest s'ens explica que:

Varias veces a la semana, una mujer con burka y cargada con bolsas de la compra pasaba frente a su estudio de Amsterdam. Así fue como este autor holandés, nacido en 1951, obtuvo la inspiración para crear a sus Burka Babes: dos mujeres musulmanas que jamás se quitan el velo integral que les da el nombre. La ironía y la acidez con las que estas mujeres ven el mundo causó polémica, claro, y las Burka Babes saltaron al fama desde las páginas del periódico Volkskrant. La redición de sus tiras lleva vendida en Holanda más de 20.000 ejemplares y, ahora, Glénat presenta la edición española en el Salón del Cómic de Barcelona.

¿Qué se esconde debajo del burka? ¿Quién habita bajo tan oscuro atuendo? ¿Las mujeres que lo visten tienen sentido del humor? El holandés Peter de Wit les confiere una personalidad con la que cuestionan (y nos hacen cuestionarnos) temas tan peliagudos como la religión, el consumismo, la familia y la vida en general.

D'entrada, aquestes línies finals en indiquen que el llibre no és precisament una defensa a les dones que porten el burka.

Al llibre, trobem vinyetes com aquestes:

 

 També trobem idees com aquesta:

"Una mujer le comenta a otra: Apetece que llegue primavera, ¿eh?. Y su amiga contesta: "Mmmm... no sé. Ya le preguntaré a mi marido".

Són molts els que defensen aquest llibre com una crítica al fanatisme religios i a la falta d'identitat d'aquestes dones sense rostre.

L'autor del llibre, en un article de EL MUNDO (Burkarcajadas), explica que: "su objetivo no es reírse ni criticar ninguna religión, sino retratar la vida cotidiana de mujeres que están forzadas a llevar el burka e intentan sacar lo mejor de esta situación".

"No creo que las tiras tengan un mensaje y además, no soy un dibujante político. 'The Burka Babes' retrata a musulmanas con burka que hablan de las cosas de las que hablan el resto de mujeres como el sexo, los hombres, la moda, la crianza de los niños.... Ellas tienen opiniones fuertes sobre la prisión en la que viven: el burka y la religión, una invención de los hombres", asegura el ilustrador.

A l'article li fan la pregunta de ¿debe prohibirse el burka, como ha planteado el Gobierno de Nicolas Sarkozy en Francia? "Sólo creo que las mujeres no deben de llevar esta prenda porque es algo terrible".

Des del meu punt de vista, crec que hauríem de ser més respectuosos amb la llibertat de qualsevol ésser humà, independentment de les seves creences religioses, la seva raça, gènere... Quina autoritat té aquest home per mofar-se de la cultura d'un altre poble? Per què un Estat, que defensa la democràcia, es permet reprimir les creences d'altre ciutadà? Probablement, la nostra ment, formada a la cultura Occidental, no entén la utilització de determinades robes, costums... però no som ningú per a criticar la cultura dels altres i molt menys criticar des del desconeixement.

Es parla de llibertat, però no es pot portar mocador, burka... no es poden construir mesquites. Què volem? Un món globalitzat on tothom porti texans per ser acceptat?

Desconeixement

Tal i com vaig fer-ne esment a una de les primeres entrades al blog, el tema del vel hem preocupa i molt. Sempre he pensat que potser la meva visió davant determinades realitats pot ser contradictòria. No em considero una persona endocèntrica i no crec que la meva cultura estigui per sobre de la resta. Tot i així, tal i com vaig esmentar, hi ha determinats aspectes d'algunes cultures (com l'Africana , en el cas de l'ablació del clítoris) amb els que no hi estic gens d'acord. El fet de provocar lesions o dolor físic a una persona és inadmissible, però... ho és portar mocador?

És realment lamentable que fem parenceria de ser un país democràtic, que defensa la total llibertat i que alhora de la veritat en privem d'aquesta a tot aquell que no s'adapti a la "norma". 

Com algunes de les meves companyes, estic treballant al programa èxit. En el meu institut com 5 becats, 4 d'ells musulmans (practicants de la religió Islàmica). L'altre dia, vaig mantenir una conversa envers el vel amb dos d'ells, un noi i una noia. Vaig tenir la oportunitat de conèixer moltes de les pràctiques que es porten a terme dins de la seva cultura (com la retirada del prepuci a tots els nens musulmans) i també de desmentir o aclarir determinats estigmes que existeixen avui dia envers els musulmans. 

Els hi vaig fer preguntes de tot tipus i vaig tenir la sort de gaudir d'unes respostes molt respectuoses i argumentades. 

Dels 4 companys, 3 son noies i cap d'elles en porta mocador. Els hi vaig preguntar sobre el que pensaven envers aquest i hem van dir que eres lliure de portar o no portar, que la seva religió no les obligava. Em van explicar que el seu profeta va utilitzar el mocador per a protegir la dona d'aquell moment, ja que, estava sotmesa a constants riscos. Mentre pensava en el que m’acabaven d’explicar, el noi em va dir que potser era una costum o creença massa estancada en el passat i que en aquell aspecte no havien evolucionat gaire. 

Els hi vaig fer la pregunta de perquè es diu que quan una dona, que no sigui musulmana, va al Marroc a de posar-se mocador? És un fet una mica injust, no? Aleshores em van dir que això no era del tot així, que només es demanava l’ utilització del mocador en determinades situacions com per exemple al entrar a una mesquita. 

També em van explicar experiències de dones que s'han convertit a la religió islàmica. 

Els hi vaig comentar el vídeo que ens va posar l'Enric a classe d'un programa holandès en que un musulmà va marxar del plató quan van entrar dues noies amb faldilla. La seva resposta va ser, que els extrems mai son positius, en cap religió ni ideologia. 

Em va semblar una conversa força interessant i em va ajudar a entendre, encara més, el desconeixement a partir del qual jutgem. En el meu cas, moltes de les coses que em van explicar la primera vegada que les escoltava.

No podem dir si portar vel està bé o malament fins que no sapiguem el perquè de portar-ne. De la mateixa manera, que en d’altres religions, el fet de no actuar de manera acord amb el que es defensa en aquesta, pot ocasionar un rebuig envers aquesta persona. Qui ens diu a nosaltres que el fet d’obligar a una dona a que es tregui el mocador no li ocasionarà un rebuig social? 
No podem afirmar que el fet de portar mocador és un indicador de submissió, ja que, és probable que per a elles sigui un símbol d'identitat, de pertinença a una religió i una cultura en la que han nascut i en la que creuen. 

De fet, aquesta reflexió, m'ha fet pensar en la crueltat que, en moltes ocasions, fem servir per jutjar o estigmatitzar un determinat grup social. La cultura no és només la religió, per tant, no podem fer-ne una crítica general basant-nos únicament en això.

Com fer de la realitat un estigma

"Lo más curioso es que era inmigrante..", així acabava avui una de les notícies emeses al programa hora 14 de la cadena ser. La noticia començava relatant que un home havia retornat 400 dècims de loteria valorats en 8.000 euros i finalitzava amb "LO CURIOSO es...". Hora 14

Aquestes últimes paraules m'ha sobtat tant que he decidit buscar per Internet les diferents maneres en que, els mitjans de comunicació, han plasmat aquesta noticia... 

Els resultats que he trobat han estat els següents: 

1. Un HOMBRE devuelve 400 décimos valorados en 8.000 euros 

D'entrada, amb aquest titular, podem intuir que el més important per al periodista que ha redactat la noticia, no és la nacionalitat de l'home, sinó que "El hecho noticiable fue un gesto honrado". A més, en el moment de parlar de l'home ho fa referint-se a ell amb respecte, "un marroquí" (no un immigrant qualsevol) "protagonista de esta historia". Penso que la manera de donar a conèixer aquesta noticia ha estat molt adequada, neutral i respectuosa. De la mateixa manera, trobo molt important el gest de dir la nacionalitat del protagonista, ja que, d'alguna manera s'està contribuint a reduir els estigmes negatius que la societat té envers col·lectius immigrants i ,més concretament, envers els marroquins. 

2. Un INMIGRANTE devuelve 8 mil euros en lotería del 'Gordo' 

"Han aparecido como por arte de magia", que un immigrant trobi un dècims i els retorni és: màgia.

Tot i que el vídeo pretén recalcar el fet en si, incloent testimonis de persones on es diu "Hay gente buena en todas partes", les línies que l'acompanyen a sota i l'interessant titular que encapçala la notícia, li juguen una mala passada. 

Diuen així: 

"Lo más SORPRENDENTE es que los ha recuperado gracias a un inmigrante, que los encontró y no dudó en devolverlos".

3. Un JOVEN devuelve 400 décimos del Gordo a una administración que los había perdido 

Tot i que el vídeo i el comentari que es fa a sota d'aquest son els mateixos que en l'enllaç anterior, els encarregats de penjar el vídeo, han fet una petita modificació en el títol canviant inmigrante per joven. No està malament... tot i així, se'ls hi ha oblidat retocar la última frase del comentari del vídeo, podrien haver canviat sorprendente per abracadabrante (pel tema de la màgia). 

Amb aquesta entrada, pretenia fer una reflexió de com els mitjans de comunicació distorsionen la informació, de tal manera que, sinó estàs sensibilitzat amb aquest tema o fas l'assignatura d'interculturalitat i immigració a la Universitat de Barcelona, ni t'assabentes. 

Bones pràctiques

A continuació, adjunto un projecte que va portar a terme una alumna de Mestre en Educació Física. Aquesta, va   guanyar el primer premi del V Concurs d'Idees de Negoci.

Trobo interessant penjar-la, ja que, és una bona manera de conèixer pràctiques reals i viables, que fomenten la interculturalitat i que ens apropen a aquesta realitat. A més, es tracta d'una pràctica ben diferent a les que estem acostumats a sentir o conèixer.

Tetería-museo:

"La idea de negoci parteix del concepte d'hosteleria temàtica especialitzada en presentat el té no com una simple beguda, sinó com un punt d'unió entre cultura, tradició i ritmes de vida diferents. Així, davant una societat multicultural on la diversitat ètnica forma part de les nostres vides, és un bon moment per conèixer i descobrir una petita part de totes aquestes cultures a través d'un producte i d'un servei especialitztat". 

Proverbi Africà

M'agradaria destinar aquesta entrada al blog, per compartir amb vosaltres una reflexió que vaig veure a un vídeo de l'arxiu del CCCB, on Ernesto Carrión (Associació de Nous Col·lectius), començava la seva intervenció en la taula rodona de la següent manera:

“Cuando tu vas a un país donde bailan con el pie izquierdo imítalos, pero enséñales también que es posible bailar con el pie derecho. Cuando todos hayan aprendido a bailar con los dos pies, cada uno tendrá la entera libertad de bailar con el  pie que le vaya mejor. En ese momento nosotros seremos parte de su cultura y ellos de la nuestra”.

Personalment, hem sembla un molt bon començament que indueix a la reflexió i a la sensibilització envers col·lectius exclosos e inadaptats. 

En relació amb una de les entrades anteriors, Ernesto Carrión, fa, també, una reflexió sobre el dret a vot y diu: "a nosotros no se nos consultó para venir a este mundo, pero debemos exigir que se nos consulte para vivir en él". 

Xenofobia.

L'altre dia, comentant el vídeo en que un home del congo denunciava un còmic de Tintin, vaig establir una conversació amb el Carlos Marin on comentàvem el fet de que avui dia tot es considera racisme. Aleshores, em vaig plantejar que potser la denúncia era una mica exagerada, però... traslladem-lo a la nostra realitat. Qué passaria si al còmic s'estiguessin rient dels espanyols o dels catalans? L'altre dia al diari 20 minuts vaig llegir una carta dels lectors on una dóna comentava l'últim capítol de la serie "Aida" de telecinco. En aquesta, hi ha un personatge, en Mauricio, el propietari del bar del barri, que té per norma humiliar als immigrants, homosexuals... a l'últim capítol va tenir prou i ens va tocar als catalans.
He decidit afegir aquest vídeo, ja que, penso que els temes que giren entorn aquesta assignatura no es tracten únicament de temes racials, també existeixen gran quantitat d'actituds xenòfobes dins de la nostra societat i el que és pitjor, és l'explotació que en fan d'aquestes els mitjans de comunicació.

Tenen dret a votar els immigrants?

Abans d’intentar donar resposta a aquesta pregunta, m’agradaria deixar constància de la dificultat que em suposa trobar una resposta a aquesta. El debat establert a classe, em va semblar molt interessant, però alhora molt frustrant. Tothom defensava alguna idea, tenia clars alguns aspectes i ho feia saber. En el meu cas, vaig sentir desconeixement.

En primer lloc, no sé com funciona el vot en el cas de les persones immigrants, no se a partir de quan tenen dret a votar, ni sé en quines eleccions ho poden fer. Bé, de fet a mesura que va anar avançant el debat sí, però al començar la sessió no en tenia ni idea.  

Comencem malament... vaig pensar! Quan l’Enric ens va proposar fer parelles i parlar del tema, vaig pensar que potser seria interessant i que a més m’ajudaria a aclarir algunes idees.

Durant el debat per parelles, van sorgir en mi molts més dubtes. Per una banda, vaig pensar en la possibilitat de deixar votar únicament a qui entengués com funciona el sistema polític a Espanya. Però.. com podem saber-ho? Durant el debat es va plantejar la possibilitat de passar un examen als immigrants per tal de veure si estan qualificats per votar. Cal dir, que el rebuig absolut a aquesta idea és l’única cosa que vaig veure clara durant la sessió. No trobava just ni útil fer un examen als immigrants a més, qué els hi preguntariem en aquest examen?. Tot i així, reflexionant durant aquests dies, he arribat a la conclusió de que potser hauria d’existir alguna mena de barrera d’entrada a aquest sistema, ja que, en el nostre cas,  el fet d’haver estudiat l’ESO, ja ens dóna certa garantia. Però també es va comentar el fet de que moltes persones no tenen l’ESO i en d’altres casos, immigrants que han estudiat l’ESO aquí no tenen dret a vot... em sembla una pregunta difícil d’acotar.

Es cert, que s’hauria d’establir algun patró que ens permetés garantir la correcta implicació de les persones immigrants, ja que, aquest sigui probablement l’únic temor lògic que es pot tenir.

No podem negar el vot, ja que, de la mateixa manera que a mi m’agradaria tenir dret a vot i poder participar en la construcció de la societat a la que he arribat, penso que ells també en tenen dret. No obstant, continuo no tenint gens clar el que cal fer per possibilitar-ho. 

El racismo de un afroamericano

Esta notícia nos habla de un futuro candidato a las primarias en EEUU, de origen afroamericano, que "bromea" con el echo de poner una valla eléctrica que mate a todo aquel que quiera cruzar la frontera. Realmente, llama la atención el echo de que sea una persona de color quien haga estas declaraciones, ya que, normalmente habituamos a verlos en el bando contrario. Obviamente, continua siendo racismo.

S'han globalitzat les migracions internacionals?

La globalització, com ja sabem, ha estat analitzada des de diferents plànols i el fet que la liberalització hagi avançat amb diferents velocitats, sobretot pel que fa a la circulació de les persones o de la mà d'obra, ha estat entès per alguns com que la globalització no s'ha estès a les migracions internacionals i que aquestes constitueixen la principal excepció en un món suposadament unificat en molts sentits. No obstant això, crec que la realitat és molt diferent. La legislació referida a la immigració es troba en una renovació permanent, a Espanya hem vist com en pocs mesos s'anunciava una nova reforma de la llei d'estrangeria. Cada vegada, existeixen més condicions per a l'entrada, l'estada i el treball i pel contrari es gaudeix de menys drets.

Podem afirmar que les migracions internacionals no s'han globalitzat?

Personalment, crec que no podem afirmar-ho. Simplement, el fet de que la majoria dels immigrants es desplaci tot i les barreres pel seu ingrès, posa en evidència la incompatibilitat entre les postures restrictives i un món que avança cap a la lliberació d'altres fluxos. Només tenint present el moviment massiu de mà d'obra dels últims anys, podem entendre aquesta globalització en les migracions.
Actualment, tal com vam veure en la classe anterior, els fluxos migratoris han canviat, ja no migren únicament homes i de baixa qualificació professional. A més, els motius de les migracions ja no són només econòmics. He estat buscant informació a prop d'això, i he trobat una classificació de les migracions que no es va comentar en classe i que m'ha semblat interessant.
Les Migracions de dones independents , un exemple que donen en el text és el de les filipines que lideren el mercat mundial en el treball domèstic i exporten desenes de milers de treballadores domèstiques cada any, fins al punt que són considerades en molts casos les noves serves globals. 

Pel que fa a les migracions de treballadors qualificats, penso que obligarà a revisar les barreres que s'oposen a la mobilitat les persones que vulguin immigrar.

Tot fa preveure que, les migraciones seguiran estimulades, en un món de fortes interconexions.

Josep Anglada nega qualsevol relació amb els panflets racistes de Vic.

Juicio por los foletos contra los magrebís repartidos en Vic por PXC

Anglada se mofa y dice que los panfletos eran "irónicos"

17/10/2011 10:14

Este lunes 17 de octubre se celebra el juicio en el Penal número 2 de Manresa contra Juan Carlos Fuentes y Josep Anglada, secretario general y presidente de Plataforma x Catalunya, acusados ​​de instigación al odio e injurias contra colectivos.

Antes de entrar a declarar, el número uno del partido xenófobo ha asegurado que no sabía nada de los panfletos, que encuentra "irónicos". Afirmó que un militante "los encontró en su buzón, le gustaron, los fotocopió y los repartió" sin que él tuviera conocimiento. "Si yo supiera quién hizo este panfletos sería el primero en denunciarlo", ha dicho a los medios presentes.

La denuncia recae en unos panfletos que se difundieron desde el partido en el municipio de Osona antes de las elecciones municipales de 2007.

El contenido del folleto incluye frases como: "somos más de 3.000 de nosotros que aún no tenemos todos los papeles, aunque gracias a la generosidad de CiU estamos empadronados y nos ayudan dándonos comida y vivienda gratis", "por favor no votes al partido de Anglada, la PxC (...) expulsaron a todos nuestros compañeros ilegales y harán la vida imposible al resto", "nuestro carné de conducir marroquí (...) bien nos sirvió para conducir camellos", entre otras afirmaciones.

Anglada se enfrenta a una posible condena de tres años de prisión e inhabilitación para ejercer cargos públicos mientras dure la hipotética condena, lo que pone en entredicho la presentación de la candidatura al Congreso de los Diputados, donde la formación tiene la esperanza de conseguir un diputado.

En el número dos de la lista de Barcelona aparece el secretario general de la formación, Robert Hernando, que es concejal de Igualada y consejero comarcal de Anoia. El número tres lo ocupa el empresario Xavier Simón, vicepresidente segundo de PxC, y el cuarto lugar es para la joven concejala de Mataró Mónica Lora, consejera comarcal del Maresme.

Discussió interna.

Realment, el tema del vel és un tema que genera molts tipus de discursos actualment. Aprofitant les declaracions que ha fet recentment el candidat per a CIU, Josep Duran i LLeida, us adjunto un vídeo en el que aquest te una discussió sobre el vel amb una dona marroquina. Personalment, aquest tema en crea moltes discussions internes, cal prohibir el vel? Es tracta d'una qüestió d'igualtat de génere o es més bé una forma d'imposar la nostra cultura? Que en penseu del fet d'haber de posar-nos el vel quan som nosaltres qui estem allà?

El còmic 'Tintín en el Congo' s'enfrenta a un judici per racisme a Bélgica.

Diversidad cultural en el aula, versus, diversidad cultural en la sociedad

El fenómeno de la diversidad cultural en el aula nos introduce en la ardua tarea de la construcción de un paradigma de pensamiento sobre la diversidad capaz de considerarla como valor y riqueza. En semejante empresa obviamente necesitamos implicar a la comunidad educativa al completo.

 

Manuela Chica Jiménez. Doctora en Pedagogía y Profesora de Secundaria (Andalucía)

30/11/2009

Es necesario que las llamadas minorías reconozcan que en el fondo ellas son la mayoría. El camino para reconocerse como mayoría está en trabajar las semejanzas entre sí y no sólo las diferencias y así crear una unidad en la diversidad, fuera de la cual no veo cómo perfeccionarse ni cómo construir una democracia sustantiva, radical. (Paulo Freire)

Introducción

Los procesos de globalización (acelerados en las últimas décadas) dejan al descubierto que nos encontramos ante un hecho social innegable: la diversidad cultural o la pluralidad de culturas. No obstante el hecho de las diferentes culturas que conviven y los rasgos que las caracterizan aún se encuentran lugares del mundo con planteamientos contrapuestos al reconocimiento de las singularidades o situaciones de reconocimiento de superioridad sobre inferioridad de determinados grupos culturales.

Por esta razón el fenómeno de la diversidad cultural en el aula nos introduce en la ardua tarea de la construcción de un paradigma de pensamiento sobre la diversidad capaz de considerarla como valor y riqueza. En semejante empresa obviamente necesitamos implicar a la comunidad educativa al completo: Alumnado, profesorado y familias.

Desde esta óptica el aula se convertiría en un crisol de la comunidad y la diversidad cultural un incentivo y un valor para la formación integral del alumnado (ciudadanos).

Diversidad cultural, un valor añadido para la formación de la ciudadanía global

Abordar la diversidad cultural en el aula nos introduce por una parte en un arco iris de singularidades culturales con la consiguiente interacción e interrelación que generan y se establecen porque la interculturalidad hace referencia a la convivencia de la heterogeneidad cultural. "Las sociedades interculturales hacen referencia al respeto de las minorías, del fomento a la relación entre varias culturas y al enriquecimiento mutuo" (Unesco, 2005).

Por otra parte la diversidad cultural nos remite al proceso educativo y a su desarrollo desde la comunidad educativa, espacio configurado por docentes, familias, alumnos y sociedad.

Desde esta perspectiva nos planteamos las siguientes cuestiones: ¿son necesarios nuevos perfiles profesionales?, o por el contrario habremos de considerar que precisamos de un nuevo paradigma de pensamiento en el que la diversidad en todas sus vertientes (individual, social-cultural y ecológica) sea considerada como es una realidad y no una categoría excluyente.

"La diversidad es un hecho observable en la naturaleza, mientras que la igualdad es un mandamiento ético, cualquier sociedad la puede otorgar o quitar a sus miembros" (Dobzhansky, 1978:12).

La escuela como institución social participa de las inquietudes, avances, conquistas y cambios sociales y por tanto es evidente que la realidad escolar, del aula, es la realidad social y que la comprensión de las necesidades que se presentan en el aula demandan por parte de la comunidad educativa (docentes, alumnado, familias e instituciones) diferentes competencias que podemos definir como:

• Técnicas o profesionales tales que permitan al docente abordar el proceso de enseñanza aprendizaje con conocimiento claro y preciso.
• Personales y en valores, que ofrezcan herramientas de análisis y favorezca la creación de una ética universal basada en el respeto a los derechos humanos universales e irrenunciables.
• Sociales, de justicia y equidad, que permitan el análisis de la sociedad y plantear la utopía de una sociedad basada en la justicia y la equidad.

Algunas implicaciones educativas para construir la interculturalidad

Metodologías y acción en las aulas.

Abordar la educación intercultural en las aulas implica una metodología que valore las singularidades culturales. Los sistemas educativos y la escuela deben avanzar hacia la construcción de una sociedad en la que sea una realidad el reconocimiento de las diferencias, el derecho a la identidad, el disfrute de las mismas oportunidades y recursos. La escuela debe señalar vías de aprendizaje hacia la colaboración para entender que las diferencias son necesarias y enriquecedoras y que por el contrario las desigualdades corresponden a categorías sociales establecidas.

Esta concepción de escuela intercultural implica entre otras posturas las siguientes:

1. Entender la cultura del otro como un conjunto de valores que pueden enriquecernos
tanto como nuestra propia cultura.

2. Valorar positivamente la diversidad cultural como elemento imprescindible para resolver conflictos multiculturales.

3. Reconocer el derecho a la propia identidad cultural.

4. Abordar la implicación de una educación intercultural como paso necesario para el desarrollo de una sociedad global. (Unesco, 2005).

El aprendizaje cooperativo entre compañeros representa actualmente una de las principales innovaciones dentro del aprendizaje intercultural.

• Para aprender a dar y a pedir ayuda, creando una situación de interdependencia positiva.
• Para adquirir experiencias de igualdad de estatus ente diversos grupos étnicos.
• Proporcionando un óptimo nivel de éxito a todos los alumnos, al tiempo que facilita la comparación con uno mismo y con los demás, con lo que los alumnos adquieren el sentido del progreso personal y una adecuada autoestima.

Casanova (2005) plantea una seria de requisitos para el logro de una convivencia intercultural:

• Respetar el pluralismo democrático, en el marco constitucional de cada país.
• Reconocer el derecho a la diferencia como algo inherente a la personal.
• Buscar con rigor y sistematicidad los rasgos de unidad dentro de la diversidad cultural, en cualquiera de los ámbitos de actuación humanos.
• Revisar las manifestaciones culturales de todos los grupos que conviven, para alcanzar acuerdos de respeto a algunas de las costumbres existentes o la eliminación de otras inadmisibles para todas las partes.
• Intentar (y conseguir que es la clave) la coherencia entre las convicciones y las acciones, a nivel individual y grupal.

El currículum.

Requiere la elaboración de un currículum abierto y flexible capaz de ofrecer respuestas integradoras y diversificadas que partiendo de un análisis del contexto y del alumnado genere prácticas colaborativas, con metodologías que ofrezcan respuesta a la diversidad de aprendizajes, con actividades acordes con las singularidades y con recursos que permitan el acceso al conocimiento de todos/as los alumnos/as.

Preparación de los docentes.

Preparación tanto inicial como permanente que permita al docente conocer y utilizar las herramientas necesarias en el abordaje de sus funciones. Hablamos de competencias profesionales que le permitan conocer diferentes culturas y sus contenidos; competencias personales basadas en valores universales y para la formación de la ciudadanía global.

Francesc Carbonell propone articular una educación cívica, intercultural y antirracista a partir de diez normas:

1. Educar en la convicción de la igualdad humana contra todo tipo de exclusión.

2. Respetar a todas las personas, pero no necesariamente todas sus costumbres o acciones.

3. No confundirás la interculturalidad con el folklorismo.

4. Facilitaras una construcción identitaria libre y responsable.

5. Tomaras los aprendizajes como medios al servicio de los fines educativos.

6. Te esforzaras para que todas las actividades de aprendizaje sean significativas para todos, especialmente para los alumnos de los grupos minoritarios.

7. No caerás en la tentación de las agrupaciones homogéneas de alumnos.

8. No colaboraras en la creación ni en la consolidación de servicios étnicos segregados.

9. Evitarás los juicios temerarios sobre las familias de los alumnos.

10. Reconocerás tu ignorancia, tus prejuicios y tus estereotipos, y la necesidad de una formación permanente específica.

Desde el punto de vista de Soriano (2008:124) "La educación para la ciudadanía debe re-imaginar y transformar con eficacia la educación de los niños y jóvenes en función de las necesidades del siglo XXI". Y desde su punto de vista las competencias para desarrollar una ciudadanía activa y transformadora o crítica son:

- Competencias críticas.
- Competencias comunicativa y social.
- Competencia emocional y competencia en resolución de conflictos.
- La competencia intercultural es transversal a las otras.

Conclusiones:

• La diversidad cultural es un fenómeno social actual y la construcción de la interculturalidad es una necesidad para la convivencia entre personas y pueblos.
• La diversidad cultural en el aula nos anima a la creación de valores universales buscando lo que nos une y tomando las singularidades como valor y riqueza y en esta tarea debe implicarse al completo la comunidad educativa.
• Las implicaciones educativas en la construcción de la interculturalidad tienen que ver con la metodología de aula; el currículum y la preparación del docente.

Valor afegit.

Relacionat amb l'assignatura i amb el tema de la classe anterior, cal esmentar el concepte de multiculturalitat. Des del meu punt de vista entenc per multiculturalitat com varies cultures comparteixen o conviuen en un determinat temps o espai.
Lligat amb això últim, trobo interesant relacionar-ho amb el concepte d’interculturalitat, que des del meu punt de vista va més enllà. L’ interculturalitat suposa el contacte entre cultures que comparteixen coses. Perquè existeixi l’interculturalitat cal que hi hagi una multiculturalitat prèvia, pel contrari que hi hagi multiculturalitat no implica que es produeixi l’interculturalitat. 

No obstant, a continuació incloc les definicions que he trobat al web: 

“La multiculturalitat es dóna quan en un grup hi conviuen cultures, o de vegades es refereix a ètnies, diferents.”

“Interculturalitat es pot entendre, sempre a partir del fet de l'existència en un mateix territori de dos o més cultures (on una és sovint fruit de la immigració), com la interacció (i eventual integració) d'aquestes diverses cultures.”

M'agradaria destacar una frase que he llegit a un article, i que ens pot fer reflexionar sobre la importància del contacte entre cultures,  on Alejandro Grimson, antropòleg especialitzat  en problemàtiques migratòries fa la següent aportació: 

“Si no hay una política educativa de comprensión del otro, no es posible que haya un enriquecimiento cultural. Convivir significa entender otra cultura, otra tradición. Esa debe ser la apuesta en el ámbito educativo”. 

Aulas multiculturales: Cada vez hay más hijos de inmigrantes en las escuelas.

Què és la cultura?

Tal i com vam veure a la classe anterior, trobar una definició vàlida i universal envers el concepte de cultura és complicat. Tot i així, penso que els diferents conceptes que han anat sorgint durant la sessió s'aproximen notablement al que la majoria de persones entén per cultura. 
La meva definició inicial ha estat la següent: 
"Conjunt  de costums, hàbits i creences que donen sentit de vida a un determinat grup social o persona". 

A mesura que s'han anat afegint conceptes he anat entenent que és molt més que això.
La cultura implica una evolució i adaptació als canvis que van sorgint dins d’una societat. La cultura, juntament amb els canvis que experimenta, es transmet de pares a fill, és a dir, es produeix l'anomenada herència cultural. 

Per altre banda, la cultura és apressa, és a dir, cal que ens eduquin en una determinada cultura per a formar part d'aquesta, aj que, d’aquesta manera es capacita a l’individu per realitzar diferents rols. Això em fa recordar la frase de "La cultura hace seres humanos a los que nacieron persona", potser és una frase una mica exagerada, però penso que una persona que no hagi interioritzat les maneres de fer, idees, valors, normes i reptes de la seva societat no podrà desenvolupar un sentiment de pertinença envers aquesta. El fet de compartir la cultura ens fa sentir que en tenim una.

Relacionant la cultura amb el concepte d'ètnia, he de dir que he estat incapaç de respondre a la pregunta que ens plantejava l’Enric de si es el mateix ètnia i cultura. Mai m’havia aturat a pensar en les diferències que existeixen entre aquests dos conceptes, i normalment sempre s’han utilitzat ambdos per referir-se a la cultura. Ara, ja sabem que ètnia fa més referència a la qüestió racial. 

Falta de tot.

Aquesta tarda he estat mirant vídeos i m'he trobat amb aquesta "falta de tot". Només cal veure el poc respecte que mostra l'Anglada cap a l'home de la cadira de rodes. No tenia del tot clar si penjar o no el vídeo perquè potser és massa exagerat, però penso que us pot fer reflexionar.
Adjunto també el vídeo de l'Spot publicitari que va fer aquest any, on demostra tenir un gran coneixement de  la cultura Islàmica. Spot publicitario 2011 .

Cadascú és únic en la seva espècie

Desde el Ministeri de treball i assumptes exteriors, s'ha publicat un document "Evolución del Racismo y Xenofobía en España" on s'analitza l'enquesta d'Actituds davant la discriminació per origen racial o ètnic realitzada per el CIS a l'any 2007. Document.pdf

M'agradaria utilitzar-ho per mirar de donar resposta a la pregunta que es formulava el primer dia de classe: La gent, en general, es racista?A continuació destaco una de les respostes que considero que encara es troben presents actualment. 

A la pregunta “Cuando se habla de inmigrantes extranjeros que viven en España,
¿en quienes piensa Ud. de manera inmediata?”, en la última encuesta del CIS se
amplía el abanico de respuestas. Los españoles siguen identificando al inmigrante
con marroquí, aunque menos que en años anteriores. Si en el barómetro de febrero
de 2000 los marroquíes aglutinaban el 58% de las menciones, en 2007 la
proporción se reduce casi a la mitad (31%). Se debe a que uno de cada cuatro
encuestados piensa en un ciudadano latinoamericano antes que en un marroquí.
Veinte puntos porcentuales más que en 2000.

També he trobat una noticia que es va publicar al diari 20minutos a l'any 2006, on es resumeixen els pensaments de la societat en general.  20minutos.com

Pel que fa a l'actualitat, adjunto l'Informe Anual de l'any 2011 sobre el racisme a l'Estat Espanyol, on es diu, "2010 ha estado marcado por el aumento del racismo y la xenofobia en el Estado español. Destaca que el elemento agravante es que este discurso ha sido avivado e incentivado desde las fuerzas políticas. Los partidos tradicionales han asumido postulados hasta ahora recogidos por la extreme derecha". Informe Anual 2011

En relació amb aquest tema, m'agradaria compartir amb vosaltres una cancó de rap vaig escoltar fa temps, on diferents artistes es manifesten en contra del racisme.

El color dels sentiments

En un avió, iniciat el vol, una "senyora" oprimeix insistentment el timbre per cridar a l'hostessa


-Quin és el problema, Sra.? - Pregunta l'hostessa


-És que no ho veu? - Respon la dama


- Em van col·locar al costat d'un brut indígena. No suporto estar al costat d'un d'aquests éssers repugnants. No té un altre seient!!??


-Per favor, calmi's... -diu l'hostessa- Gairebé tots els seients estan ocupats. Però, vaig a veure si hi ha un lloc disponible


L'hostessa s'allunya i torna de nou alguns minuts més tard:


-Sra., com jo pensava, ja no hi ha cap lloc lliure en la classe econòmica. Vaig parlar amb el comandant i em va confirmar que no hi ha més llocs disponibles en la classe econòmica. No obstant això, tenim encara un lloc en primera classe.


Abans que la dama pogués fer el menor comentari, l'hostessa segueix:


-És del tot inusual permetre a una persona de la classe econòmica asseure's en primera classe. Però, donades les circumstàncies, el comandant troba que seria escandalós obligar a algú a asseure's al costat d'una persona tan repugnant.


Tots els passatgers al voltant, observaven l'escena, indignats.


Llavors, l'hostessa, dirigint-se a l'indígena, li diu:


-Si el Sr. ho desitja, prengui el seu equipatge de mà, ja que un seient en primera classe li espera. 

El curtmetratge de Salomó, que vam veure l'altre dia a classe, em va recordar aquesta petita historia que em van explicar a l'escola. Com vam poder observar al vídeo, la societat construeix un imaginari de prejudicis, que dificulten la inclusió de persones provinents d'altres cultures o religions.

Personalment, amb la primera activitat que es va fer a l'assignatura, on calia mostrar el grau d'acord o desacord amb tot un seguit d'afirmacions, vaig comprovar que no resulta fàcil prendre una decisió davant un tema tant relatiu. Tal i com va dir l'Enric, tot està basat en fets i opinions i es dificultós trobar un equilibri. En el meu cas, l'assignatura de Pedagogia Social, va estar molt present en el moment de decidir que pensava d'aquelles afirmacions. 

Per exemple, "Algunes cultures son inferiors a la nostra", aquesta frase em va fer pensar molt. Des de la perspectiva més etnocentrisme, la resta de cultures sempre son inferiors a la pròpia. Pel contrari, els relativistes culturals defensarien que s'han de respectar la resta de cultures. No obstant això, al meu interior es crea el dubte de si pel fet de sentir rebuig envers algun aspecte d'altre cultura, et converteixes en un etnocentrista? L'ablació del clítoris, des del meu punt de vista i des del que la meva cultura defensa, és una mutilació femenina. En canvi, la religió que es practica a països d'Àfrica i Orient Mitjà entre d'altres, ho defensa. Arrel d'això se'm crea el dilema moral de si s'ha de respectar aquest fet o si s'ha de lluitar per tal de que es prohibeixi, de la mateixa manera que a la nostra cultura. Potser amb això últim provoquem una greu problema en una nena... Però, em de quedar-nos mirant? Es tracta d'un fet que provoca mal físic a la persona. 
Pel contrari, el vel, no provoca cap mal a terceres persones? Per tant, no crec que calgui prohibir-ho, és un aspecte que forma part de la seva cultura i el respectem.

Altre ítem que em va fer reflexionar, va ser el de "Els immigrants han d'adoptar els nostres costums i hàbits socials". Adoptar? No penso que es tracti d'adoptar sino de conèixer i respectar. De la mateixa manera, crec que es tracta d'una acció recíproca, és a dir, cal que nosaltres també mostrem interés per conèixer la seva cultura. Això mateix ho relaciono amb l'afirmació que deia "La diferència cultural és un valor positiu per a la convivència", no crec que la gent en general, i m'incloc, sigui conscient de que la resta de cultures ens poden aportar valors que millorin la nostra vida en societat. I d'aquí em sorgeix el dubte de: com podem apropar cultures? Crec que aquí el paper de l'educador es imprescindible, ja que, es l'encarregat d'intervenir davant un conflicte cultural. 

La importància d'un pixel.

Les imatges, com ja sabem, estan formades per píxels. Cada píxel es codifica mitjançant un conjunt de bits de longitud determinada, de manera que cada píxel admet fins a 256 variacions de color , de 0 a 255. Durant aquests dies, he pensat que potser seria interessant comparar les persones que formem la societat, amb els píxels que formen una imatge i la societat amb la fotografia final.

Una vegada proposat això, no és massa complicat arribar a la conclusió que la societat esta formada per diferents persones, que són de diferents colors, que vesteixen de manera diferent, que s'expressen de maneres diferents i que al seu torn, ajuden a donar una forma única al món que els envolta.

Veritat que a tots se'ns ha vetllat una fotografia alguna vegada? Cada vegada que la societat deixa d'acceptar als extrangers, discapacitats... en definitiva, als anomenats "diferents", sense realment parar-nos a pensar que és el normal, provoquem que una part de la imatge sigui defectuosa.

La majoria d'ocasions, sentim rebuig davant el desconegut i la comoditat o, simplement la indiferència, ens provoquen un retard tant cultural com a emocional.

És important saber veure el que cadascun aporta a la imatge, permetre aquesta aportació i sobretot creure en la seva importància.

La decisió és senzilla, únicament es tracta de començar a construir la imatge que volem que els altres vegin de la nostra vida.

En el meu cas, espero que mitjançant l'assignatura d'interculturalitat i immigració, la imatge que tingui de la societat i la imatge que la societat reflecteixi de mi, sigui capaç d'adaptar-se i de canviar en tot moment.